«Si fos l'entrenador del Barça volgut i desitjat per la directiva...»/Cas Messi

@DFL 2019

Estem en temps offline, però no em puc estar de comentar un parell de temes relacionats amb l'actualitat blaugrana. 

Aquests dies hem sentit per activa i per passiva que el Barça no té un duro i veurem si pot inscriure els quatre fitxatges de la temporada 2021/2022. 

Els culers que, d'una banda, encara no ens hem recuperat de l'adeu del Déu del fútbol, Leo Messi, de l'altra, hem constatat que la directiva ha estat incapaç de vendre Antoine Griezmann, Philippe Coutinho i Ousmane Dembélé. Uns jugadors que, en primer lloc, mai han demostrat la seva qualitat a Barcelona ni, en segon lloc, s'han guanyat un espai a l'onze i en darrer lloc, i per culpa de la junta de Bartomeu, han enfonsat l'economia blaugrana.

"Si fos l'entrenador del Barça, volgut i desitjat per l'actual directiva, a aquests alçades de la pel·lícula proposaria dos intercanvis" 


Siguem honestos, també, si aquests futbolistes haguessin aportat el valor que mereix el club, aleshores podríem reconèixer que "potser" hauria valgut la pena fitxar-los. Tinc una pregunta: si tan bons són per què cap dels grans equips els volen? Se'm plantegen vàries respostes. 

A) És per un tema de fitxes.
B) Ningú vol pagar un traspàs prohibitiu. 
C) S'esperen que quedin lliures per evitar el traspàs. 

Si fos l'entrenador del Barça, volgut i desitjat per l'actual directiva, a aquestes alçades de la pel·lícula proposaria dos intercanvis al directiu de l'àrea de futbol, Mateu Alemany: 

1) Griezmann i Dembélé per Kingsley Coman i Serge Gnarby, del Bayern de Munic. 
2) Coutinho per Joshua Kimmich, també del Bayern

"Amb el tema Messi no em quadra que el jugador digui que s'estima el club, perquè és casa seva, i no faci més esforços per continuar com a blaugrana".


M'hi jugo dos cigrons que la directiva bavaresa no acceptaria l'intercanvi perquè, d'una banda, el brasiler ja el varen tenir i no van fer efectiva l'opció de compra i, de l'altra, no es deixarien aixecar la camisa amb dos jugadors que són titulars a Munic. Un fet que demostra la nul·la idea futbolística de l'anterior directiva. 

En relació amb el tema Messi no em quadra que el jugador digui que s'estima el club, perquè és casa seva, i no faci més esforços per continuar com a blaugrana. Des de la directiva, que coneixen els números de primera mà, entenc perfectament que no puguin estirar més el braç que la màniga. Entre altres coses perquè és impossible. 

Finalment em quedo amb un detall la «fredíssima» encaixada de mans entre Messi, el president, Laporta i el vicepresident primer i responsable de l'àrea esportiva, Rafael Yuste. Un fet que parla per si sol que demostra que en aquesta partida tothom, absolutament tothom, defensava els seus interessos. Prou de defensar els jugadors que fan petons als escuts i que diuen, per activa i per passiva, que s'estimen els colors dels clubs on juguen. Si de cas s'estimen els colors dels diners. 

   
 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"El Embarcadero" una sèrie pels amants de les bones històries

3x05: El conte de «L'arbre dels desitjos»

BSO: Un grapat de cançons que sempre em faran falta XXXVIII: "Fronteres" dels Sopa de Cabra feat. Núria Moliner