Fa molt temps que no sé res de tu, estimat, amic! Siguis on siguis felicitats, Carles!

Carles Sabater. Foto: RTVAndorra.

Estimat amic, 

No m'oblido de tu. Mai oblidaré el regal que em va fer l'univers. Gràcies a ell ens vàrem conèixer. Recordo que va ser un dissabte de desembre de l'any 1997 a la plaça del Vi de Girona, la meva ciutat. Arribaves pel carrer d'Abeuradors, on el meu avi havia tingut la farmàcia. Just al costat de la mítica pastisseria Roca. Actualment, tancada. 

Siguis on siguis, estimat amic, voldria felicitar-te pel teu aniversari. Moltes felicitats, Carles! Avui hauries fet cinquanta-vuit anys! Que ràpid passa el temps! I semblava que era ahir aquell fatídic 13 de febrer del 1999. Des d'aleshores he odiat aquella data. Recordo que era dissabte i qui em va trucar per donar-me la notícia. Fou el meu oncle! Amb qui fa 5 anys que no m'hi parlo. Després de la mort de l'avi, i padrí, em va dir: , textualment, "hi haurà un abans i un després". Mira que mai m'havia trucat per gairebé res i aquell matí de febrer ho va fer. 

Quina casualitat, no?, que haguessis nascut un dia abans que jo vint anys abans! El meu aniversari és el 22 de setembre. No som del mateix any, però vas néixer un dia abans que jo. 

"Quan el sol surt després de la pluja

i deixa en la terra olor d'humitat.

L'herba brilla plena d'espurnes.

Aixeco el cap al cel i et trobo a faltar" 

(Fa molt temps que no sé res de tu, 

Carles Sabater i Pep Sala).

Com cantaves a Laia, inclosa a l'àlbum acústic Bàsic (Picap, 1996), "I tu et preguntes en silenci "digue'm què faig jo aquí". No seré jo qui trenqui un dia amb tots els somnis de la nit. Tots miren en silenci mentre tu aixeques el vol i jo et miro en silenci i et desitjo bona sort."

Amic, la de vegades que he vist aquesta entrevista! Es va arribar a emetre per Televisió de Catalunya!

Carles Sabater a RTVAndorra. Any 1998.

T'estimarem sempre! 
Cuida't molt, amic! 
Una abraçada molt forta, Carles!