#Capítol 23: El joc de les claus

Foto: Amazon Studios. Font: @Detallspodcasts.

Capítol 23: El joc de les claus     

L’art dels petits detalls 1x23                                                Març 20

F/in CARETA Encadenada amb SINTONIA uns segons a PP i passa a 2P.

Entradeta:

Benvinguts al vint-i-tresè capítol, o bé a la vint-i-tresena entrada, del podcast  L’art dels petits detalls.

Un espai setmanal on, cada dijous a les set del vespre, hi podreu trobar tot allò que engloba el nostre blog.

Cada setmana us parlarem d’un petit detall. D’alguna manera, intentarem mostrar les coses bones de la vida i tot allò que ens fa com som.

Com tots, absolutament tots, estem fets d’històries, de moments i d’experiències.

Comencem.

F/in SINTONIA uns segons a PP i es va fonent fins a RS.  

Parlament:

El joc de les claus és una sèrie de ficció mexicana dirigida per Kenya Márquez.

Primerament la ficció explica la història de tres parelles amigues. Un bon dia aquestes parelles formades per: Adriana i Óscar, Gaby i Valentín i Bárbara i Leo coneixen una quarta parella, la Siena i en Sergio.

Aquesta nova parella els endinsa al joc de les claus.

Doncs bé, el joc de les claus és el següent: un grup de parelles queden per sopar a casa d’un dels integrants. Fins aquí, qui no s’ha trobat mai en aquesta situació.

Havent sopat, cada una d’aquestes parelles diposita les claus del seu cotxe dins d’un recipient. Aleshores les dones de parelles, amb els ulls tancats, han d’agafar una de les claus.

A continuació, aquestes, segueixen la vetllada amb la part masculina de la parella a la qual pertanyen les claus escollides.

En definitiva, la sèrie ens ensenya que no tot és de color de rosa. Per més obvi que sembli, a vegades, no volem veure tot allò que succeeix, i no ens agrada, just davant dels nostres ulls.

Per exemple: el que li passa al personatge de la Gaby, interpretat per l’actriu mexicana Marimar Vega. No faré spòliers. La sèrie val molt la pena. A part de ser molt bona tècnicament i artísticament a nivell d’interpretació dels actors seleccionats i en relació als guions, són sublims.

La sèrie és un retrat del que val la pena de veritat, obro cometes: saber si la relació que vius amb la teva parella realment t’omple, et convenç i et fa feliç com t’hauria de fer sentir, tanco cometes.

També, entenc que és una sèrie que hi haurà una part del públic que no voldrà veure perquè posa els punts sobres les -is. I com deia, a vegades, entenc que veure els problemes d’altri, trucar la teva porta i que pugui suposar, com diu la dita castellana, posar les barbes a remullar; un/a opti per veure un altre tipus de sèrie de televisió. Les coses com són.  

No seré jo qui parli de les relacions de parella quan fins fa no gaire feia 10 anys que estava solter. Em sembla que sí la societat segueix tinderitzada on sembla que no existeixi res més que el físic, ho tindrem molt complicat. No sóc un George Clooney, ni tampoc pretenc ser-ho. Entre d’altres qüestions perquè ni el Clooney agrada a totes les dones ni el Messi marca en tots els xuts a porta que realitza.

Ara bé, em resulta molt curiós que hi hagin noies, sí he dit noies, que es pensin que són la Sharon Stone i a l’hora de la veritat ni li arriben a la sola de la sabata.

Perdoneu-me, eh, però exigir-li al noi un físic 10, un compte corrent ple i tu, no treballar, pensar-te que ets una miss i físicament no ser ni un 6 és vergonyós. Això és igual de lamentable que valorar un hotel, tan sols per la façana, sense ni tan sols haver-ne vist l’interior.

Benviguts/des a la societat Tinder i no a la societat Kinder, aquella que vindria amb sorpresa incorporada sí es donés tan sols l’oportunitat de conèixer. De veritat us penseu que a les persones, per dir-ho d’una manera, se les ha de jutjar pel físic? Quina vergonya! És patètic!

F/in MÚSICA_ Menaix a Truà “Ulls tancats” uns segons a PP i passa a 2P.

Entre tots, absolutament tots, hauríem de fer un pensament, uns més que d’altres, i en aquest sentit, tornar un xic enrere en el temps en aquella època en la que la societat donava oportunitats; Poques, però alguna n’hi havia. En canvi avui en dia, totalment tinderitzades, no tenim marxa enrere.

Em resulta curiós que ens preocupem per unes coses determinades i n’hi hagi d’altres que ens preocupin zero, o bé menys dos.

Per mi el tema de la parella és molt important i més en aquesta societat que sembla que sigui feta a mida, pam a pam, centímetre a centímetre, per compartir-la.

Em pregunto per què hi ha ciutats que sembla que siguin fetes a mida per compartir amb la parella i donin l’esquena a la gent que es troba soltera. I n’hi hagin d’altres que semblin fetes a mida per la gent soltera.

Em sap molt de greu dir-ho però la meva ciutat no està gens pensada per aquells que, vulguem o no, ens ha tocat passar un temps solters. En canvi, a Madrid des d’aquest punt de vista és un altre món.

  

Parlant de detalls i de les petites coses, quelcom que intentem fer en aquest podcast, a Madrid, els madrilenys i les madrilenyes solters/es, quan pleguen de treballar van als diferents pubs de la ciutat a fer el toc i allí, sí, sí, allí, sí la màgia els acompanya i suposo que sí és el seu moment, sense voler-ho ni buscar-ho, apareix com per art de màgia.

Aleshores a on s’amaga el detall de saber si és ara el teu moment màgic?

O bé, sí és ara el teu “Serendipity”? Hi ha qui no creu en les casualitats! Què voleu que us digui! Jo cada vegada hi crec més!

Cada vegada tinc més clar que l’amor apareix per casualitat. Em permeteu una pregunta? No patiu que no és descarada!

A on vàreu conèixer l’amor de la vostra vida? Al bar on esmorzeu cada matí, entre setmana? En un interrail? Al tramvia que us portava de l’hotel al centre de Viena? En un avió camí de París? A l’Ave quan anàveu per feina a Madrid?

Ho veieu com és casualitat! Fixeu-vos-hi! Pareu atenció als detalls! Heu estat solters/es o potser, alguns/es encara en sou! Oi que quan n’éreu a tot arreu on anàveu hi anàveu amb els ulls ben oberts pesant que potser aquell moment seria el vostre moment, que ja us tocava, que ja estàveu preparats, que ara seria el moment idoni i potser, encara no l’era.

Aleshores veies i observaves atentament com la colla s’anava aparellant i tu continuaves sol, tot sol.

Ho veieu ara com és casualitat! Només és casualitat!

Si encara no ho compartiu estic convençut que sí, mínimament, tinguéssiu la mínima empatia vers aquells/es que continuen solters/es, sense haver-ho escollit ni volgut, probablement agafaríeu les vostres agendes de contactes i segur, seguríssim, que hi trobaríeu amics, coneguts i saludats solters/es que segur, segur, seguríssim, us agrairien que els donéssiu un cop de mà i els presentéssiu aquesta amiga que teniu i a més a més, sí és soltera; encara amb més motiu. No tinc la bola de vidre per saber sí encaixarien o no, però no tingueu cap mena de dubte que sí l’amic o conegut és detallista, valora les petites coses i a més a més, té la mínima educació us ho agrairà per sempre més i, molt probablement, us farà padrí o padrina de boda.

Tinc una pregunta, puc oi? Sí no és molt demanar, m’agradaria que la responguéssiu als comentaris d’aquesta entrada al blog, l’artdelspetitsdetalls.blogspot.com. Per què no ho feu? Perquè amb vosaltres no ho van fer! Què pot passar?

Perdoneu, eh, però l’excusa, perquè és una excusa barata, de dir que ara no teniu cap amiga/coneguda soltera no se la creurà ningú! A un servidor quan li deien no s’ho creia ni de broma! Ni de broma!

També és veritat que pensar-te que aquelles persones que t’estimen ho faran de manera altruista sense esperar res a canvi és molt demanar i més ara que tothom, absolutament tothom, va a la seva i segurament no siguin tan detallistes com tu puguis pensar-te. La prova la tens, en el detall, en que no ho van fer al seu moment i molt probablement, no t’estimin com penses que t’estimen.

És important no oblidar-se que les paraules se les emporta el vent. Els fets no!

Aquí, també, és un torna a triar el gra de la palla i novament, el cercle de persones apreciades s’escurça una vegada més. I al final en aquest cercle més íntim, que dit clar i català, també és cert que tampoc hi calen gaires persones.

Sort en tinc de tu! Ja saps qui ets! Gràcies per ser-hi sempre! Sense tu res de tot això no tindria cap mena de sentit!

També tinc claríssim que el dia que em toqui partir cap al darrer viatge m’emportaré amb mi una maleta plena de records i hi haurà una persona que continuo estimant-me molt i que trobo molt a faltar, em vindrà a buscar i a tu, sí, sí, a tu saps que no t’oblidaré mai perquè, en part, sóc com sóc i m’he fet tal com soc gràcies a tu.

M’agradaria. Voldria. M’encantaria que fos ara. Que ara arribés el moment, la màgia. Entre d’altres coses ara ja estic preparat. He après a ser feliç amb poc. He passat el dol de la meva darrera relació de parella. Han passar 10 anys. He fet la carrera.

Però, també penso que, hi deu haver quelcom o que no he fet, o que no sóc al lloc adequat. Amb tota la sinceritat, els que sou oients del podcast, ja sabeu que no tinc cap mena de problema en despullar-me, ni en treure’m les màscares. M’és absolutament igual el que pensin de mi, entre d’altres coses, perquè sé de qui m’he fiat i soc conscient que no es pot agradar a tothom, ni tampoc ho pretenc. Hi haurà a qui no sabràs perquè, però li cauràs bé. I també hi haurà qui, tampoc sabràs perquè, però no li cauràs bé.

De fet jo a l’única persona que vull agradar és a tu, que ja saps qui ets, que ets simpàtica, detallista, propera, romàntica i valores els petits detalls de les coses petites. És per això que vull que sigui avui.

F/in MÚSICA_ Joan Dausà “Que sigui avui” uns minuts a PP i es fon amb la SINTONIA uns segons a PP i passa a 2P.

Tancament:

Recordeu que a la web del podcast: l’artdelspetitsdetalls.blogspot.com hi trobareu tota la informació relativa al podcast i un grapat d’escrits i apartats per gaudir dels petits detalls de la vida. També, ens hi podreu escoltar, i tornar a escoltar, sempre que us vingui de gust.

Recordeu: l’artdelspetitsdetalls.blogspot.com.

F/in SINTONIA uns segons a PP i passa a 2P.

D’altra banda si voleu estar al dia de totes les novetats de la nostra productora de podcasts, «Els petits detalls podcasts», visiteu: 

elspetitsdetallspodcasts.blogspot.com.  

F/in SINTONIA uns segons a PP i passa a 2P.

Ens veiem, novament, dijous vinent a les set del vespre.

Fins la pròxima, detallistes. Sigueu molt feliços!

F/in SINTONIA uns segons a PP i es va fonent fins a RS.