BSO: Un grapat de cançons que sempre em faran falta XXXVII: "Arriba l'alba a Sant Petersburg" dels Manel

Arriba l'alba a Sant Petersburg Font: Canal dels Manel Youtube. 

Arriba l'alba a Sant Petersburg, es troba inclosa en el cinquè àlbum dels Manel. Jo competeixo (Warner Music, 2016) és el darrer treball del grup. Personalment penso que la cançó en qüestió és una de les meravelles del quartet català. La composició et transporta i no només a la ciutat de Sant Petersburg. 

Una de les qüestions per les quals m'encanta la banda barcelonina és perquè les seves cançons estan fetes d'històries, de moments i d'experiències. Un element clau per generar empaties. També val la pena tenir en compte que les cançons ofereixen una gran qualitat literària i musical.    

Arriba l'alba a Sant Petersburg

Música i lletra: Manel. 

Ara Babú

es nota menys marejada, no es quedarà gaire més.

Ja abaixa els ulls que miraven pensant

«quin ambient més estrany,; crec que hi estaré bé».

I és cert, ella es pensava que es quedaria;

és cert que s'ho va pensar...

Feia un dia clar, les famílies passejaven,

havien trobat un tauró mort a la platja.

Ara Babú

ha sortit a la plaça, agraeix la potència del vent

que escampa pels anys malgastats,

l'alcohol de la sang, les mirades dels quiosquers.

I troba el seu amulet dins de la butxaca.

Babú agafa fort l'amulet!

Ja hi ha el llum encès quan arriba a Sadovaya.

Pensa on anirà, asseguda a l'andana.

I com necessitaria una idea!

Com mai abans, ho ha d'admetre.

Babú necessita una idea!

Una bella i sòlida idea.

S'obre el vagó i els secretaris mudats esprinten

pujant les escales.

Es corden l'abric, compren premsa i xiclets i

s'allunyen de la plaça.

Lliscant per l'asfalt mares mortes de son,

ballarines tornant a casa.

I velles que creuen en mals esperits, i nenes

que resen perquè els creixin els pits.

Enmig del canal un vell oficial avui debuta a la llanxa.

I li fa molta mandra, però haurà d'aturar uns

lituans que corren massa.

Hi ha algú que es planteja un repte

impossible; hi ha algú que emet un udol inaudible.

Hi ha taxistes que badallen!

Hi ha un home que espera que pixi el seu gos,

hi ha un floc de neu a la tomba d'un metge famós.

Cables elèctrics, balcons esquerdats, angles rectes, pintura blanca,

i nius de cigonyes a dalt dels teulats, i

llençols amb lletres brodades.

I, al fons, ja s'eleven les plaques d'acer a les grues de les drassanes!

Darrera, al Bàltic, brillant com fanals,

meduses que entren en aigües internacionals.