#Capítol 8: Un bon any, la sal de la bona vida

Portada del Capítol 8. Font: Fox 2000 Pictures 

Capítol 08: Un bon any, la sal de la bona vida      

L’art dels petits detalls 1x08                                       Novembre 19

F/in SINTONIA uns segons a PP i passa a 2P.

Entradeta:

Benvinguts al vuitè capítol, o bé a la vuitena entrada, del podcast L’art dels petits detalls.

Un espai on, cada dijous a les set del vespre, hi podreu trobar tot allò que engloba el nostre blog.

En definitiva, cada setmana us parlarem d’un petit detall. D’alguna manera, intentarem mostrar els petits detalls de la vida des d’un punt de vista particular.

F/in Sintonia uns segons a PP i passa a 2P. 

Avui dedicarem el programa a descobrir el film, Un bon any, de Ridley Scott. Una comèdia romàntica estrenada l’any 2006.

Comencem. 

Sintonia fos amb F/in MÚSICA_Bso Un bon any “Wisdom” uns segons a PP i passa a 2P.

Parlament “Un bon any, la sal de la vida”:          

La pel·lícula és la setzena producció en la carrera cinematogràfica del director anglès, Ridley Scott.

Diríem que es donen dos factors pels quals el cineasta decidís tornar a realitzar un brusc viratge cap a terrenys que, a priori, un no associaria ni amb els seus gustos ni amb aquells gèneres que millor li han funcionat al britànic. El primer, encara que no és el principal, és l'esgotament que li va suposar el rodatge de la superproducció èpica d’El regne dels cels de 130 milions de dòlars. Un fet que l’havia deixat amb poques ganes de tornar a afrontar un altre projecte d’una envergadura similar.

Però és en el segon factor on trobem la prova més evident, la motivació més clara que porta a Scott a incursionar en la comèdia romàntica. Aquesta no és altra que una espècie d'aposta que el cineasta havia realitzat amb l’escriptor, Peter Mayle, i veí de la casa que el director té a la Provença francesa en la que Ridley es comprometia a traslladar a la gran pantalla la novel·la que Mayle tenia pensat escriure sobre una notícia que havia llegit al «Times» sobre un jove emprenedor britànic que havia muntat una reeixida empresa vinícola en terres franceses.

L’aleshores nova producció d’Scott es va rodar molt prop d'on el director britànic té una de les seves residències.

Tant el director com l’escriptor compartien la bellesa de les terres provençals i el fet que podrien comptar amb la participació de l’actor, Russell Crowe a l'hora de realitzar la inversió de 37 milions de dòlars.

Aquest va ser el motiu principal pel qual, de manera inexcusable, Ridley Scott va acabar posant-se al capdavant d’Un bon any, una producció de Fox 2000 Pictures de l’any 2006.

RS MÚSICA_Bso Un bon any “Wisdom”.

F/in TALL Tràiler Un bon any (2:23) a PP i RS.

F/in MÚSICA_Bso Un bon any “The Wedding Samba” uns segons a PP i passa a 2P.  

Parlament “L’invisible, Scott”:          

Si hi ha quelcom que crida poderosament l'atenció d’Un bon any és el fet que Ridley Scott arriba a fer invisible el seu estil i els seus tics a fi d'optimitzar el bon funcionament de la trama que enfila el llibret del guionista, Marc Klein, en l’adaptació de la novel·la de Peter Mayle.

En relació amb la trama convé tenir en compte que segueix al personatge de Crowe durant uns dies que canviaran completament la seva existència i la seva manera de veure la vida.

L'actor, Russell Crowe, encarna al Max Skinner, un broker despietat i tot  un tauró de les finances que recorda al Gordon Gekko, interpretat per  Michael Douglas a Wall Street, el film d’Oliver Stone.

Doncs bé, un bon dia, el sr.Skinner, rep una carta de França avisant-lo de la mort de l’oncle Henry on li comuniquen el llegat que aquest li ha deixat: el château i les vinyes on ell va passar els millors estius de la seva vida. 

Aprofitant el fet que la història es debati entre dos temps, l'acció recorre a certs flashbacks en els quals es descriu l'íntima relació que el Max, de petit, tenia amb l’Oncle Henry, un bon vivant descarat i faldiller magníficament interpretat per tot un galant de l’escena britànica com és l’Albert Finney.

I mentre el passat torna a sorgir amb força en l'estressant vida del Max, el present té nom i formes d’una dona francesa, màgicament sorprenent per la seva bellesa i l’extrema naturalitat, la Marion Cotillard, tot interpretant, la Fanny Chenal, un paper fet a la seva mida.

MÚSICA_Bso Un bon any “The Wedding Samba” fos amb F/in MÚSICA_Bso Un bon any “Choosing Love” un segons a PP i passa a 2P.

Parlament “La sal de la bona vida”:            

La pel·lícula mostra de manera extraordinària el que significa l’expressió francesa «la joie de vivre». La veritat és que el film se’n impregna del primer a l'últim minut de metratge, ja sigui per la franquesa amb la qual Crowe, Cotillard i els seus companys ens fan partícips de les seves emocions i, també, per la llum que desprenen la totalitat dels fotogrames que componen les gairebé dues hores de metratge.

No aniríem gens desencaminats si volguéssim afirmar que la recerca permanent de la bellesa plàstica de les imatges que Scott persegueix  al llarg del film, mai ha tingut una traducció menys artificiosa que la que trobem aquí a Un bon any.

Ridley Scott és un enamorat de l'entorn en el qual transcorre l'acció. El director recorre de nou a canvis dràstics en les tonalitats de la fotografia per a emmarcar la diferència entre el Londres fred i distant dels negocis, i la Provença verda i exuberant que retorna a la vida del protagonista, el Max Skinner.

En última instància és allò que ens enamora de la pel·lícula i, al mateix temps, ens contagia d’optimisme i ens permet creure que encara hi ha un espai al món on és possible viure gaudint del temps que passa a poc a poc per tal de delectar-se de les coses bones i dels petits detalls de la bona vida. 

MÚSICA_Bso Un bon any “Choosing Love” fos amb F/in amb MÚSICA_Bso Un bon any "How Can I Be Sure Of You" uns segons a PP i passa a 2P.

Parlament “Un entorn fantàstic per una pel·lícula fantàstica”:          

Certament, la història que veiem a Un bon any l'hem vist mil vegades al llarg de la història del cinema. O potser alguna més i tot. 

Un dels grans atractius de la comèdia romàntica de Ridley Scott és el Château La Canorgue, que a la pel·lícula es diu La Siroque, un château envoltat de vinyes ubicat a la carretereta de Bonnieux, a la route du Pont Julien, a la carretereta D149, a la Regió del Luberon, a la Provença francesa.  

Un espai que val molt la pena visitar i comprar alguns dels grans vins, com per exemple Le Coin Perdu, que produeix la Nathalie, l’actual productora de vi, de la família Margan que és propietària del château des de l’any 1970.

RS MÚSICA_Bso Un bon any “How Can I Be Sure Of You”.

F/in TALL Final Un bon any (2:27) a PP i RS.

F/in MÚSICA_Bso Un bon any "Le Coin Perdu" uns segons a PP i passa a 2P.

Parlament “Una pel·lícula fantàstica per gaudir del temps que passa a poc a poc”:            

Scott és conscient que el ritme de la pel·lícula és perfecte, tot i que podem deduir allò que passarà. El públic no s’avorrirà mai perquè la història està màgicament narrada. Un fet que provoca que el públic segueixi l’esdevenir del relat amb interès fins al final.

Hi ha romanticisme, però no és d’aquell que carrega les tintes ni tampoc es torna banal, tot i que aquest fet depèn molt del que l’espectador considera com a banal.   

El film, d’una banda, aconsegueix contagiar-nos del savoir faire de la bona vida a través del que suggereixen les seves imatges i, de l’altra, ens evoca amb la manera com s’explica la història. Convé ressaltar que en cap moment arriba a excedir-se.

MÚSICA_Bso Un bon any "Le Coin Perdu" fos amb F/in MÚSICA_Bso Un bon any “Itsy Bitsy Petit Bikini” uns segons a PP i passa a 2P.

L’alegria que desprèn la pel·lícula en part es degut a la manera de dirigir de Ridley Scott.

El film té un tempo que recorda alguns films clàssics amb els quals hi guarda certes semblances, encara que precisament no són  argumentals.  

Un Bon Any té un cert classicisme en la rapidesa amb la qual avança la història, la senzillesa amb la qual tot es mostra, l'eficàcia dels seus diàlegs, les excel·lents interpretacions de: Russell Crowe, Marion Cotillard, Albert Finney, Freddie Highmore, Didier Bourdon, Abbie Cornish, Tom Hollander, Archie Panjabi i Isabelle Candelier.

F/in MÚSICA_Bso Un bon any “Itsy Bitsy Petit Bikini” uns segons a PP i passa a 2P i fos amb F/in SINTONIA un segons a PP i passa a 2P.

Tancament:

Recordeu que a la web del podcast: l’artdelspetitsdetalls.blogspot.com hi trobareu tota la informació relativa al podcast i un grapat d’escrits i apartats per gaudir dels petits detalls de la vida. També, ens hi podreu escoltar, i tornar a escoltar, sempre que us vingui de gust.

Recordeu: l’artdelspetitsdetalls.blogspot.com

F/in SINTONIA un segons a PP i passa a 2P.

Ens veiem, novament, el dijous vinent a les set del vespre.

Fins la pròxima, detallistes. Sigueu molt feliços! 

F/in SINTONIA un segons a PP i RS.