Un cafè amb la vida III: que bonic que seria...

Postal «Un cafè amb la vida III»

Que bonic seria, no? Potser seria massa bonic per ser veritat? Us imagineu «ser la cançó preferida d'algú i que no oblidi la lletra». A mi m'encantaria. Continuo pensant que és possible. A més a més tinc "proves" que pot arribar a succeir. Els meus pares. En David i la Marina. En Marc i la Sònia. La Núria i la Judit. Fan falta més exemples? Potser sí, no ho sé.

No he oblidat ni oblidaré mai aquella frase que em deia sempre la padrina: «Si un no vol... dos no es barallen». És curiós que quan em queixava a l'àvia perquè hi havia amics que tenin xicota i jo no, ella sàviament traduïa la frase anterior de la manera següent: «Si un no vol... dos no s'enamoren». Amb el pas del temps m'he adonat que pràcticament a tot li podríem aplicar aquesta frase. Vas a una entrevista de feina... si un no vol... Truques a un amic per anar al cinema... Escrius un mail demanant una entrevista pel podcast... Li proposes fer un cafè a la noia que t'agrada... Fas un "Like" al Tinder... si ella no vol... Veritablement el món es troba en aquesta tessitura. Ens agradi o no, així funciona el joc. Darrerament em pregunto: fins a quin punt el món que ens ha tocat viure és tan sols façana?

Com bé sabeu m'encanta finalitzar els articles amb una pregunta. Agrairia els vostres comentaris, gràcies per endavant.

Estigueu atents al blog. Principalment per dos motius. El primer és que aviat marxarem de vacances i us hem preparat una postal per desitjar-vos unes bones vacances a tots aquells/es que encara no les hàgiu fet. El segon és que el pròxim mes de setembre, tan aviat com tornem, us donarem a conèixer una notícia que afecta aquest blog.