BSO: Un grapat de cançons que sempre em faran falta XXXIV: "Tots els ocells del cos" del Pep Sala
Tots els ocells del cos. Font: Youtube.
Tots els ocells del cos és la cançó perfecta. És el track número onze del disc «Crítica de la raó pura» (Picap, 2004). Novament és una composició que em recorda paisatges estimats. No oblideu que tots, absolutament tots, tenim llocs i espais que ens defineixen d'una manera o una altra.
Tots els ocells del cos
Música i lletra: Pep Sala.
El teu vers em porta.
Tants records mai oblidats.
M'envolta amb aromes
de paisatges estimats.
Però em sento buit
i aixeco el cap, cap al cel.
Estic perdut
i em busco dins el teu vers.
Si pogués tenir a les mans
tots els ocells del cos,
vindria al teu costat
per ensenyar-te el seu vol.
El teu vers em porta
molt lluny i em fa sentir bé.
Em canta i em gronxa
amb el seu ritme latent.
Però em sento buit,
tot sol aquí amb aquest tresor
i estic perdut
però intentaré d'aixecar el vol.
Si pogués tenir el secret
d'aturar el pas del temps,
viuria dins el teu vers
sota una pluja d'estels.
Si pogués tenir a les mans
tots els ocells del cos,
vindria al teu costat
per ensenyar-te el seu vol.
