El Quinetoscopi VII: "La La Land"
Pòster oficial del film La La Land. Font: Graciamedia.com
Títol: La La Land.
Títol original: La La Land.
País: Estats Units.
Estrena: Desembre 2016 als Estats Units (gener 2017 a Catalunya).
Productora: Summit Entertainment / Lionsgate Movies / Gilbert Films / Impostor Pictures / Marc Platt Productions.
Distribuïdora: Summit Entertainment / Lionsgate Movies.
Direcció i guió: Damien Chazelle.
Fotografia: Linus Sandgren.
Música: Justin Hurwitz.
Fotografia: Linus Sandgren.
Música: Justin Hurwitz.
Repartiment: Emma Stone, Ryan Gosling, John Legend, Rosemarie Dewitt, J.K. Simmons, Finn Wittrock, Sonoya Mizuno, Jessica Rothe i Jason Fuchs.
La Mia (Emma Stone) és una jove aspirant a actriu que treballa com a cambrera. Mentrestant acudeix a càstings per mirar d'aconseguir iniciar la seva carrera com a actriu. En Sebastian (Ryan Gosling) és un pianista de jazz que es guanya la vida tocant en diferents bars. Un bon dia la Mia i en Sebastian s'enamoren, però en el terreny de l'amor i les ambicions personals ja sabem que a vegades no és fàcil que puguin arribar a ser compatibles.
Tràiler oficial de La La Land. Font: Universal Spain Youtube
D'entrada m'agradaria fer un aclariment: no sóc cap crític cinematogràfic. Només sóc un comunicador audiovisual a qui li encanta el cinema i procura, amb tota la humilitat possible, en aquest espai del web anomenat El Quinetoscopi fer una petita crítica cinematogràfica. Mai he exercit cap mena de crítica negativa, des del punt de vista de triturar-ho pel fet de no compartir la idea o el missatge de la pel·lícula. Cosa que em sembla inadmissible que un crític professional ho realitzi per molt crític que pretengui ser.
Tràiler musical de La La Land. Font: Pel·lícules de Youtube
Tornant al film en qüestió, un dels detalls que em va enamorar de La La Land és la manera com el seu director Damien Chazelle explica la història. Aconsegueix, i de forma magistral, transportar-te al seu relat. Al llarg de les dues hores va aconseguir que m'emocionés amb la seva narració, que les diferents coreografies em provoquessin un somriure i que el final em fes reflexionar. També val la pena mencionar l'excel·lència dels contrastos entre la il·luminació i els plans. En cap moment vaig desconnectar de la pel·lícula. Sense cap mena de dubte La La Land és una obra mestra.
En relació amb els premis no podem obviar els sis Premis Òscar: millor director per Damien Chazelle, millor actriu per Emma Stone, millor cançó original per City of Stars, millor banda sonora, millor fotografia i millor direcció artística. A més a més, també caldria destacar els set Globus d'Or, els cinc BAFTA i els vuit Critics Choice Awards.
A lovely night scene (5/11). Font: Movieclips.
Per concloure us recomano enormement dedicar una estona del vostre temps a veure La La Land. És molt més que un musical. Una bona amiga m'encomanava a veurer-la i sincerament sort que li vaig fer cas perquè és una gran pel·lícula que formarà part de la meva llista de pel·lícules preferides.
