BSO: Un grapat de cançons que sempre em faran falta XX: "El far del sud" dels Sopa de Cabra

El far del sud en acústic als Premis Gaudí 2017. Font: Youtube



La veritat és que El far del sud va ser la cançó que em va apropar al grup. Felicitats, amics. Més enllà dels gustos personals, s'ha de reconèixer que aquesta cançó és una de les més apreciades pels seguidors dels Sopa de Cabra. La cançó en qüestió forma part del disc Nou (Música Global, 1998).     

El far del sud
Música: Josep Thió
Lletra: Gerard Quintana

La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor,
entrant pels ulls va sentir mil espurnes.
Aquella història va canviar-li el món.

Va perdre-ho tot, la partida i la vida.
Cada ciutat li esmicolava el cor.
Només el far de sud ella es mira.
Segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
i es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

Et donaria amor si poguessis tornar-me'n.
Et donaria amor si ens poguéssim mirar.
Et donaria el món si ens poguessis parlar-me.
Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la.
Tantes excuses per anar tot sol.
Però cada cop amb un plor la perdia.
La llum s'apaga quant la sort es pon.

I el seu record s'estima en ciutats adormides,
i somia fins l'alba el seu far sense vida trist.

Et donaria amor si poguessis tornar-me'n.
Et donaria amor si ens poguéssim mirar.
Et donaria el món si ens poguessis parlar-me.
Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tremolant poc a poc surt del cine.
Sessió de nit avui ja és l'últim dia.
S'endú el cartell, arriba casa i l'espia.
L'habitació es transforma en un mon nou.

I li escriu cent mil cartes de busca en viatge,
i el seu centre s'escapa perd l'ordre i la casa.
I apaga el sol tant bruna, tant forta i prohibida
i es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu

Et donaria amor si poguessis tornar-me'n.
Et donaria amor si ens poguéssim mirar.
Et donaria el món si ens poguessis parlar-me.
Ho donaria tot si et pogués estimar.


Entrades populars