L'actualitat a mida: Pep i Mou...junts de nou per primer cop

Dos dels millors entrenadors de fútbol. Font: The Times&La Vanguardia

Comencem pel principi, Pep Guardiola i Jose Mourinho, junts de nou per primer cop. Si m'ho permeteu, un grandíssim disc dels Sau. Un dia li dedicaré una entrada a: Un grapat de discos per si mai em fan falta. 

Ho he dit moltes vegades, no me'n he amagat mai. Sóc Guardiolista. No sé si faig bé de tornar a obrir el debat que tenim tots els culers sobre el tema dels Grans -ismes del Barcelonisme: Guardiolisme i Cruyffisme. Com també, els Guardiolistes i els Mourinhistes. Així mateix, pels segles dels segles, hi hauran debats de sí a mi m'agrada més A o prefereixo B. En el fons, i per dur que pugui ser, així és la vida, bonica, però a vegades complicada. 

És evident que uns defensarem uns ideals i unes maneres de fer les coses, i els nostres veïns, en defensaran unes altres.

Entre d'altres coses, val la pena recordar que aquest debat sempre dependrà de la generació que a uns i altres ens ha tocat viure. És evident que uns defensarem uns ideals i unes maneres de fer les coses, i els nostres veïns, en defensaran unes altres. De fet, si ho mirem amb una mica de perspectiva, és el que fem tots en el nostre dia a dia. Aquest és el partit que ens ha tocat jugar. Ens agradi o no. Són les regles del joc. 

Tornant al tema que ens ocupa, el debat Mou&Guardiola, i potser pot semblar que em contradigui, (aquelles petites contradiccions que tenim tots els éssers humans) si heu llegit aquest bloc, sabreu clarament que un servidor no és ni del Manchester City ni del United, ni tampoc defensa els mètodes ni les maneres de fer, ni els comportaments, empleats pel tècnic portuguès. La raó és molt senzilla, no sento cap mena de sentiment ni per un ni per l'altre equip. Ara bé, vull que guanyi el City per raons òbvies. 

"...a la vida tot allò que defenses, que sents, que dius, que et poses, que escoltes, que et posiciones, que et creus, t'ubica, per bé o per mal, però t'ubica. La societat classifica. Tots sabem que és impossible caure bé a tothom.
Per tant, estima a qui t'apreciï i apreciïs, i a qui no, que faci la seva vida..."

D'altra banda, m'agradaria aclarir que per vivències personals sóc del Bayern i del Barça, o del Barça i del Bayern, més igual l'ordre. Són els únics primers equips (tots dos ocupen la primera posició del rànking) de fútbol que m'interessa seguir. Així mateix, voldria recalcar que no m'he fet de l'equip bavarès pel Pep. La prova la teniu que quan deia que el Guardiola fitxaria pel Bayern de Munic, perquè em semblava l'opció més intel·ligent i per la semblança que té amb el club català, tothom se'n fotia; em deien: sí aquests juguen una lliga de segona classe...ha d'anar a la Premier. La punyetera Premier. En primer lloc, si parlem de qualitat de vida, rieu, rieu, però tingueu clar que entre la magnífica ciutat de Munic i Manchester, no hi ha debat. En segon lloc, sí, sí de segona classe, sí, la Bundesliga, i no parlarem de l'economia totalment sanejada del club de Baviera. Ja podeu riure.. Aclarit el tema de sí sóc d'un o de l'altre equip, entrenador i maneres de fer. Voldria aprofitar per dir que també tinc predilecció pel Basilea, també per motius obvis. Com diria la societat, i de manera molt banal i molt simple: sí parlem de gustos, també ho hem de fer de colors. És patètic quan terceres persones ho diuen així, pim, pam. Traduït vol dir que: el què tu els hi estàs dient (tu, eh, no el veí) els hi importa una merda.    

Finalment, convindria ressaltar que a la vida tot allò que defenses, que sents, que dius, que et poses, que escoltes, que et posiciones, que et creus, t'ubica, per bé o per mal, però t'ubica. La societat classifica. Tots sabem que és impossible caure bé a tothom. Per tant, estima a qui t'apreciï i apreciïs i a qui no, que faci la seva vida sense molestar-te ni insultar-te ni a les xarxes socials ni enlloc. És una vergonya que es permetin segons quins usos a les xarxes. 

Una veritat com un temple