Com diu la cançó...La vida és bonica, però a vegades complicada...

Jennifer Connely i Bradley Cooper a la pel·lícula. Font: Google

Què els hi passa als homes? 

És una comèdia romàntica que va ser dirigida per Ken Kwapis l'any 2009. La pel·lícula fou produïda per New Line Cinema i Flower Films. El film està basat en el llibre d'auto-ajuda, del mateix nom, escrit per Greg Behrendt i Liz Tuccillo. 

Convé ressaltar que la pel·lícula compta amb un autèntic repartiment de luxe format per: Ben Affleck, Jennifer Aniston, Drew Barrymore, Scarlett Johansson, Sasha Alexander, Justin Long, Jennifer Connelly, Ginnifer Goodwin, Kevin Connolly, i Bradley Cooper.

Més endavant faré unes entrades sota el títol El Quinetoscopi, la primera càmera per captar imatges en moviment (patentada per Thomas Alva Edison i dissenyat per Laurie Dickson), en les que us parlaré d'aquelles pel·lícules que per un motiu o un altre, em defineixen i formen part de la filmografia de la meva vida.

D'aquest film, em va agradar especialment el monòleg final (citat a continuació). Està degudament interpretat per l'actriu, Ginnifer Goodwin. Val la pena destacar, que el monòleg és obra dels guionistes Marc Silverstein i Abby Kohn.

"Cada pel·lícula que veiem, cada història que ens expliquen ens implora que l’esperem. 

La sorpresa del tercer acte. La declaració d’amor inesperada. L'excepció a la norma. 

Però a vegades, estem tan obsessionats/des en trobar el nostre final feliç que no aprenem a llegir els senyals. A diferenciar els que ens estimen, dels que no ens estimen. Els que es quedaran, dels que se’n aniran.

I potser aquest final feliç no inclou una noia meravellosa, potser acabes tu sol, refent-te com pots i tornant a començar i alliberant-te per alguna cosa millor que es pot presentar més endavant. Potser el final feliç és simplement tirar endavant.

O potser el final feliç, és aquest, saber que malgrat totes les trucades no tornades, malgrat tots els desenganys, malgrat totes les ficades de pota, i els senyals mal interpretats, malgrat tot el dolor i la vergonya, mai no has perdut l'esperança". 

Totalment d'acord, estimats lectors, no sóc capaç d'afegir res més a aquestes magnífiques paraules. El monòleg, em recorda una cosa: la vida és bonica, però a vegades complicada. 

Pd: Quan em pregunten per què m'agraden Els Pets, sempre responc el mateix...perquè la vida és bonica, però a vegades complicada i perquè l'Agost, és millor sí és vital, enganxós, em treu les presses i em fa veure que el temps, de tant en tant, també pot passar a poc a poc. 

Videoclip Agost dels Pets. Font: Youtube

 La vida és bonica, però a vegades complicada. Font: Youtube